FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enuclear. Extirpació quirúrgica d'un tumor, d'un òrgan o d'un cos estrany, alliberant-lo primer de les seves cobertes o d'altres teixits adherits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els membres de la comunitat gitana, que no hi pertany. Es va casar amb una paia. Era l'únic músic paio del grup. Individu, indivídua. Aquell paio és estrany, no enraona amb ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrany a les coses sagrades. En el temple no escauria de celebrar una cerimònia profana. Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades. Estrany a un art, a una ciència. Ésser un profà en música. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que per l'efecte agradable o curiós que fa a la vista sembla a propòsit per a fer-ne una pintura. Un paratge pintoresc. Que descriu vivament, animadament, les coses. Un autor amb un estil pintoresc. Estrany, estrafolari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corromput per estagnació. Aigües estantisses. Que no és una cosa fresca, que comença a passar-se, a corrompre's. Aquesta carn té un gust estrany: em sembla que és estantissa. Els polítics són cada cop més estantissos: no tenen idees noves. [...]